divendres, 18 de maig del 2012

Et recordem, Irene




La Irene ens ha deixat aquesta matinada, ha marxat en pau amb ella mateixa i amb els demés.


La vetlla és demà dissabte a partir de les 11:45h al Tanatori de les Corts. La cerimònia serà diumenge a les 9:45h al mateix lloc.


La recordem amb aquests dos escrits de les nostres companyes que tant bé la defineixen i el Amazing Grace que tant li agradava.


textoo

Poema per la Irene


Viu la vida intensament, 
no et faci por viure-la.
No tinguis por per el que pugui passar,
sempre hi haurà algú que t'allargarà la mà.
Cada dia els teus ulls ens il·luminem 
els nostres cors,
la teva força interior ens empeny endavant,
a ser millors, més tolerants.
Dona d'empenta i esperit juvenil, 
sempre atenta i gentil.
Senzilla i tendre, 
la Irene és la flor més bonica de tot el jardí.


Berta P.R.





La saviesa de la Irene 


Ens van conèixer casualment gràcies a la nostra afició comuna per la música gospel.
Encara que ser veïnes de barri mai havíem tingut la ocasió de conèixer-nos.
La veritat es que a pesar del que es separava vam congeniar enseguida.
Entre d’altres coses ens separen quasi bé 20 anys, i això condiciona.
Mai fins ara havia tingut una relació tant de igual a igual amb una persona bastant més gran que jo com amb ella.
Recordo les tornades caminant per la carretera de Sants els divendres per la nit després de l’assaig de gospel.
Així vam anar enfortint la nostra relació. Parlàvem de tot, del bé i del mal, arreglàvem el món i de pas també el nostre petit món.
També recordo els concerts, sempre al meu costat compartint moments màgics molt especials i també algun que d’altre per oblidar.
La Irene era una dona sàvia, tenia aquella saviesa que no s’aprèn enlloc, ni a la escola ni a la universitat.  Una barreja de intuïció, empatia, experiència i sobretot moltes ganes d’ajudar als altres.
Sabia escoltar, posar-se en el lloc dels altres, respectar els “tempos” i esperar a que cadascú fes el teu propi camí, sense presses.
Sempre tenia preparar un consell, unes paraules, un silenci, un llibre, una adreça, un telèfon, que era just allò el que necessitaves en aquell moment.
Transmetia alegria per la vida i optimisme.
Disfrutava amb qualsevol cosa, el que ara diuen les petites coses.
Em va ajudar en moments difícils per a mi, sense soroll amb respecte.
Sempre hi era quan la necessitaves.
Em vas donar una lliçó de vida.
Irene, estiguis on estiguis segur que estàs ajudant a algú que té algun problema i et necessita.
Et trobaré molt a faltar però segur que d’alguna forma ens seguiràs ajudant a tots nosaltres.


Isabel G.




1 comentari:

Saioa ha dit...

Ostres! no m' ho esperava, era una dona tant vital que semblava eterna.
Una abraçada ben forta pels Wandengues i per la seva familia i amics (encara que probablement no ho llegeixin)
Era una gran dona, una espurna plena d' alegría i de força.És una pena que hagi hagut de marxar.